Fitxa de la 25ª etapa : Corçà – Congost de Mont-rebei
Uns 12 Km. (l’etapa 25 de la Guia acaba de fet, a Pont de Montanyana
però nosaltres no hem fet els 9 quilòmetres finals de carretera) Etapa que
pertany al GR-1.
Etapa mitjana força muntanyenca i amb força desnivells. El pas pel camí
de cornisa és delicat i cal parar molta atenció. La senyalització és bona. Cal
tenir un mínim entrenament de fons i anar ben calçat.
Informació detallada de l’itinerari i desnivells a la “ Guia del sender
de gran recorregut GR-1” editada per la FEEC.
Etapa 25 : Corçà – Congost de Mont-rebei
Hivern de 2017,
dia 29 de Gener
Hem donat a aquesta darrera
etapa del nostre viatge un cert to èpic. És per la potència simbòlica que tenen
els llocs (Mont-rebei) sobretot si volem anar una mica més enllà dels paradisos
turístics que et ven la publicitat. Per circumstàncies diverses la darrera
etapa se’ns ha resistit, com si ens haguéssim estat preparant durant molt de
temps i el moment final, la conclusió de tot el viatge, no acabés d’arribar
mai.
De fet, tot el recorregut del
GR, és una preparació per aquesta etapa final. Totes les etapes, evidentment,
tenen sentit per si soles però, d’una manera o una altra, Mont-rebei és la
conclusió lògica, el final esperat. Mont-rebei és aquest paisatge meravellós,
espectacular però a la vegada és moltes altres coses : És el darrer contrafort
pirinenc abans que el riu entri, definitivament, a la terra baixa.
És l’exemple paradigmàtic del
difícil pas de les comunicacions per creuar les muntanyes en el sentit Nord-Sud
tot aprofitant les esquerdes obertes pels rius. Mont-rebei és l’únic gran
congost que es manté verge, sense que hi passi cap carretera, cap tren ni cap
línia elèctrica.
Però Mont-rebei és també el punt a partir del qual i en sentit sud, la
frontera entre dos països ( Catalunya i Aragó ) s’eixampla i esdevé una franja
immensa. Els pantans de Canelles i Santa Anna han provocat el despoblament
d’una extensió enorme de territori. Referint-se a aquesta circumstància,
l’historiador Pierre Vilar va elaborar la teoria del desert-frontera : els
espais buits, despoblats (deserts) són les veritables fronteres dels països. Si
el desert crea la frontera també la frontera crea el desert. Això ha estat així
al llarg de la història però en el cas que ens ocupa, i degut a les obres
hidroelèctriques, aquesta realitat s’ha aprofundit en els darrers anys. Avui en
dia aquest és un dels territoris més despoblats de Catalunya. Segons Joan Tort
: “ Només cal recórrer amb una certa tranquil·litat qualsevol de les valls i
valletes laterals de la Ribagorçana, entre Pont de Suert i Alfarràs, per
adonar-se’n. “
Avui a Corçà el dia s’ha
alçat gris i fred. Un barret de núvols cobreix les muntanyes i un ventet gelat
acompanya les primeres passes del dia. La pista enfangada baixa traçant àmplies
giragonses fins a les envistes de l’Ermita de la Pertusa. Pertusa o Portusa
sembla que vol dir pas estret entre muntanyes. I la definició no pot ser més
encertada perquè l’ermita esta situada al cim d’una cresta impressionant. Des d’aquest
punt pots veure el Pantà de Canelles a banda i banda i la panoràmica és espectacular,
vertiginosa. Aquest lloc té un punt tràgic, aclaparador però a la vegada
intensament bell. Un indret definitivament emblemàtic.
Després d’una bona estona de
contemplació del paisatge tornem al camí que mena a Mont-rebei. És un sender
molt ben marcat que va creuant boscos madurs d’alzina, garric, sabina, pinassa,
boix i plantes aromàtiques. La roca calcària del país ens permet un continu
descobriment de fòssils de tota mena. Aquest és sens dubte un racó ben
interessant i digne de visitar. El camí baixa fort cap al Barranc de la Pardina
i a la vora del camí ens trobem la casa en ruïnes. Tot el camí és ple de restes
de murs de pedra seca esfondrats, senyals inequívocs de la duresa de la vida en
aquestes contrades. El corriol ara es fa costerut i puja de valent i, a mesura
que anem guanyant alçada, podem gaudir de bons panorames sobre el Pantà de
Canelles. El dia, a poc a poc, es va obrint i la llum neta d’hivern ens permet
veure, nítidament, les parets verticals que s’acosten. Al final de la pujada,
molt amunt, trobem el Mas Carlets un antic refugi, ara reivindicat. L’indret és
magnífic amb una alzina enorme, exemplar, al costat de la casa. Sens dubte és
un bon lloc per a poder-hi passar la nit els excursionistes de pas. Els Germans
ens hi aturem un moment a fer un mos tot gaudint del silenci i d’aquest aire
quiet del matí. Llàstima que la font s’hagi perdut !
A partir d’aquí el camí
davalla fort cap al visible i espectacular congost que ja tenim ben bé al
davant. A mesura que ens hi acostem comencem a veure gent, a creuar-nos amb
excursionistes i gent de tota mena. A baix de tot, tocant al pantà, veiem el
pont vermell que creua a la riba aragonesa i, a les parets d’Aragó, veiem també
les passarel·les de fusta clavades a la roca que permeten superar el brutal
desnivell.
Mirant cap al congost es fan
visibles els dos camins de cornisa excavats a la roca. Als anys vint la
Mancomunitat de Catalunya va obrir un camí de bast uns vint metres per sobre el
curs del riu. És l’anomenat Camí històric de Mont-rebei. Però amb la
construcció del Pantà de Canelles aquest camí va desaparèixer sota les aigües.
Aleshores l’empresa hidroelèctrica va fer construir una rèplica de l’antic camí
uns metres més amunt. És l’actual camí de Mont-rebei, espectacular i atractiu,
entre altres coses perquè es troba força lluny del trànsit rodat.
Mont-rebei és el Montsec fet
congost. No és gens estrany doncs que l’espectacularitat de l’indret produís
respecte i temor al llarg de la història. Això explica l’existència d’ermites a
l’entrada i a la sortida de l’anomenat també Portell del Montsec. Al sud, la
mare de Deu de la Pertusa i al nord, la Mare de Deu del Congost. Hem de pensar
que des de la Vall d’Àger o el Barranc de Corçà, els camins que passen per la
muntanya per tal d’evitar el congost són força més llargs, costeruts i, en
determinades èpoques, de pas difícil.
La travessa del congost pel
camí de cornisa és relativament breu. Això si, els Germans ens trobem molta
gent, tant en un sentit com en un altre. Avui Mont-rebei s’ha convertit en un
reclam turístic de primer ordre, un “producte” més que en determinades èpoques
de l’any arriba a estar fins i tot massificat. Es ven un “paquet” que consta
dels vols en parapent, la navegació en caiac pel pantà i la travessa a peu pel
propi congost. Res a dir si tot això ajuda a dinamitzar econòmicament aquestes
terres però la massificació sempre pot comportar problemes de tot ordre en un
espai natural d’alt valor ecològic com pot ser aquest.
El congost es va obrint i la
vall s’eixampla davant nostre. El riu ara va força baix i a l’amplia llera es
poden observar magnífiques comunitats d’arbres de ribera amb la seva escorça
grisa i blanquinosa. Una bella imatge hivernal.
Aigües amunt, la Noguera
Ribagorçana travessarà una conca anomenada La Terreta i després pel Pas
d’Escales superarà les Serres Exteriors del Prepirineu ( Serra de Sant Gervàs)
per arribar finalment a les terres araneses on té el seu naixement. En tot
aquest recorregut el riu també és frontera però encara és un element fonamental
d’interrelació entre les dues ribes. En
canvi, com ja hem comentat, al sud de Mont-rebei i ben bé fins a Alfarràs, el
riu és frontera de debò.
Després de creuar el Barranc
de la Maçana pel pont metàl·lic penjat, el camí es bifurca i quan l’embassament
no és ple es pot seguir un camí alternatiu que va per dins el pantà. El GR
s’enfila per les tarteres fins a una petita collada i després baixa suaument.
Ambdós camins es retroben pocs metres abans d’arribar a l’àrea de picnic. Tota
aquesta zona està molt ben senyalitzada, plena de cartells i indicacions per
fer moltes caminades, sobretot cap a la Vall de Sant Esteve.
Arribem a l’àrea de picnic i
al pàrquing de la Masieta ens esperen els cotxes. El GR-1 continua encara uns
quilòmetres fins al Pont de Montanyana, on acaba el tram català d’aquest
sender. Aquests darrers quilòmetres són tots per carretera en un recorregut
força indiferenciat i poc atractiu. Fidels a la nostra filosofia d’evitar, en
la mesura que sigui possible, els trams de carretera, preferim acabar a la
Masieta amb les magnífiques imatges del Congost de Mont-rebei encara fresques i
nítides a la nostra memòria.
Hem acabat el GR-1 i els
Germans estem satisfets, molt satisfets. Ha estat una aventura extraordinària i
cada un de nosaltres, l’haurà viscut a la seva manera. L’experiència però ha
valgut la pena : del mar fins a la ratlla d’Aragó seguint tot el Prepirineu
català ! Tot un repte !
Deixeu-nos acabar amb unes
reflexions de Joan Tort que parlen precisament d’això, de l’experiència i del
viatge : “ L’experiència és, per definició singular, irrepetible, única. Només
a través de l’experiència podem arribar a percebre el viatge com una
realització personal. Com alguna cosa amb un principi cert i un final incert.
Només a través de l’expressió d’aquesta experiència ( escriptura, fotografia,
pel·lícula ) podem fixar-la amb exactitud en l’espai i en el temps. Només així
ens convertim en memòria viva, en percepció transmissible.”
Epíleg
a la 25ª etapa
Un llibre que ha estat molt important per al cronista dels Germans és
“Viatge a la frontera de Ponent” de Joan Tort. Fonamentalment perquè l’han
ajudat molt totes les observacions de caràcter geogràfic que s’hi poden trobar
però també per la filosofia amb la que el “viatger” ( el protagonista del
llibre) encara el trajecte a peu entre Viella i Lleida. Com es pot veure,
aquest recorregut és molt diferent del que hem fet els Germans en el GR-1 (
d’Empúries al Pont de Montanyana) L’únic punt de coincidència dels dos
itineraris és precisament el Congost de Mont–rebei. Simbòlicament doncs, els
dos trajectes es creuen en angle recte i només comparteixen uns pocs
quilòmetres. Però moltes de les reflexions generals que es van desgranant en el
llibre de Tort poden ser també vàlides en el nostre viatge que va començar a
les platges de l’Empordà i que ha acabat a la frontera amb l’Aragó.
Us oferim a continuació el resum de la
contraportada del llibre :
Viatge
a la frontera de Ponent: itinerari geogràfic i literari per la Noguera Ribagorçana
Pagès Editors, 1 gen. 1998
Viatge
a la frontera de Ponent és
la crònica viscuda d'un trajecte a peu entre Vielha i Lleida, a través de les
terres que constitueixen el límit entre Catalunya i Aragó i prenent, com a fil
conductor, el curs d'un veritable riu "fronterer": la Noguera Ribagorçana.
A mig camí entre l'assaig i el llibre de viatges, i amb un recorregut dividit
en quatre parts -que es corresponen amb quatre grans tipus de paisatge, i, alhora,
amb les quatre estacions d'un any- l'autor ha volgut fixar l'atenció en aquest
territori per la seva diversitat d'aspectes d'interès: des dels ambients
solitaris i feréstecs de l'alta muntanya fins a la immensitat de la plana,
passant per la rica policromia dels dominis prepirinencs. I no es tracta
merament d'uns atractius físics: és del punt de vista humà quan totes aquestes
terres, marcades pel despoblament i per les obres hidroelèctriques, pel
contrast entre secà i regadiu i tot just redescobertes pel turisme, mostren la
seva dimensió més real i més autèntica. Mitjançant un recorregut lent i
minuciós -que implica sectors de la
Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, la Baixa Ribagorça , la Llitera i el Segrià-
l'autor proposa al lector la possibilitat de convertir-se en el seu còmplice i
de compartir amb ell una manera d'observar i descobrir, de veure i de sentir el
territori, més enllà dels tòpics i de les guies turístiques a l'ús.
BIBLIOGRAFIA
Cortès, Manuel . El Montsec la muntanya de Ponent Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
Barcelona 1983
www. Ctrencada.net Ç Trencada – Rutes guiades al Lluçanès
Guia del Sender de Gran Recorregut
GR-1 . Empúries – Pont de Montanyana . FEEC – Senders de Catalunya 2007
Gran Enciclopèdia Catalana ( 25
volums) 1988
Le Breton, David. Elogio del caminar Editorial Siruela, Madrid 2011
Le Breton, David. Elogio del caminar Editorial Siruela, Madrid 2011
Solé i Sabarís ( director) Geografia de Catalunya ( 3 volums )
Aedos, Barcelona 1958-1968
Tort, Joan . Perquè Catalunya és com és ? Edicions 62, Barcelona 2002
Tort, Joan . Viatge a la frontera de Ponent Pagès
editors, Lleida 1998
Vilar, Pierre .Catalunya dins l’Espanya moderna.(4 volums ) Edicions 62,
Barcelona 1964
