Fitxa de la 8ª Etapa : Sant Joan de les Abadesses – Ripoll
Uns 14 Km. Etapa que pertany al GR-1.
Etapa mitjana, amb força desnivells però sense cap dificultat especial.
La senyalització és correcta. Cal tenir un mínim entrenament de fons.
Informació detallada de l’itinerari i desnivells a la “ Guia del sender
de gran recorregut GR-1” editada per la FEEC.
Etapa 8 : Sant Joan de les Abadesses – Ripoll
Primavera de 2014, dia 23 de març
Els Germans comencem l’etapa
d’avui amb un matí assolellat i esplèndid. La via verda, que hem de seguir uns
metres, és un autèntic passeig ple de gent de tota mena i bicicletes que van
amunt i avall. És curiós constatar que aquestes vies verdes tenen molt èxit com
a reclam turístic però també com a espai d’oci per a la població local.
Realment fa goig de veure. El GR però, es desvia aviat i comença fer una sèrie
de dreceres difícils enmig dels camps. La panoràmica sobre la Vall del Ter, des
d’aquí estant, és magnífica.
De fet ara ens trobem a
l’anomenat Baix Ripollès, amb cims més modestos i valls més àmplies. Els
massissos muntanyencs tenen formes relativament suaus perquè l’empremta glaciar
és poc intensa. Aquí el curs del Ter entre Ripoll i Sant Pau de Segúries durant
uns quinze quilòmetres, forma una de les poques valls longitudinals que hi ha
al Pirineu. Al fons d’aquesta vall s’hi ha instal·lat, al llarg del temps, un
rosari de colònies fabrils. Al Ripollès l’activitat industrial sempre ha estat
important, des de la famosa farga catalana ja al segle IX fins a indústries més
modernes com la tèxtil, la paperera o la química.
Abans d’enfilar-nos cap als
vessants del Solei Avall contemplem un cop més la vall amb aquestes ondulacions
suaus i amb totes les masies i caserius que clapegen el paisatge. S’entén que
aquest país es consideri més aviat un Subpirineu que no pas un Prepirineu. És
amable i acollidor.
El GR s’allunya de la vall i
sembla voler enfilar-se cap a les muntanyes assolellades. Passem per les masies
de la Tolosa, Can Sau i, força més amunt, el Cortal. El camí travessa un bosc
molt bonic amb tonalitats d’un verd suau, apagat. Aquí la vegetació és molt
diferent de la vegetació mediterrània pròpia de l’Alta Garrotxa. Aquí hi ha
herba pertot i el bosc dominant és la roureda amb boix i pi roig, vegetació
submediterrània més pròpia de climes continentals i freds. Seguim amunt per un
senderó que fa ziga zagues enmig del bosc fins arribar a El Cortal. Aquest és
sens dubte un emplaçament privilegiat malgrat el seu isolament. L’indret
respira una pau i un equilibri difícils d’explicar. Les vistes sobre els boscos
de l’entorn i sobre la vall són magnífiques. És un bon lloc per viure-hi, per
edificar una casa. El cirerer florit, d’un blanc intens, vetlla el silenci de
la casa tancada.
El sender puja fort ara i ens
porta a una pista important que ve de Sant Martí d’Ogassa i més enllà, molt més
enllà, de Bruguera a tocar de Ribes de Freser. Aquí ens creuem amb el GR-3 que
és un sender una mica misteriós (sempre ens el creuem però no sabem mai d’on
ve). Estem al punt més alt de l’etapa d’avui, a uns 950 m. , i tots aquests
paratges tan elevats gaudeixen d’àmplies panoràmiques. Fins i tot veiem allà
baix, al fons de tot de la vall, la
torre del monestir de Ripoll amb la seva senyera inconfusible. Són paisatges
feréstecs, solitaris però que tenen un punt amable, acollidor. A partir d’aquí
tirarem cap avall, cap a trobar, una altra vegada, la Vall del Ter que hem
deixat al matí.
El Ripollès ha estat sempre
una comarca molt important dins les comunicacions del país. Ha estat un eix de
pas obligat entre el litoral, Barcelona i la Catalunya pirinenca del nord-est.
Aquí no hi ha massissos amb un relleu abrupte ni passos difícils a les
capçaleres dels rius. Així l’eix Freser-Ter-Congost a través de l’ampla Collada
de Tosses ha estat el camí natural de pas ( hi circula el ferrocarril
transpirinenc) També cal ressaltar la importància d’una altra via de
comunicació a través del Coll d’Ares.
En un temps relativament
breu, baixem fins al fons de la vall i el GR es situa paral·lel a la
carretera i al riu. Observem que, a
grans trets, el sender segueix el traçat d’un camí ramader.
Observant la ubicació
estratègica d’aquestes valls s’entén que Ripoll, a la confluència dels dos
grans eixos Ter-Freser, jugués un paper important durant la Reconquesta, quan
la vida al país estava centrada a les altes valls pirinenques. Ripoll, vila
monacal, va ser el centre espiritual de la Catalunya medieval. Des d’abans de
l’any 1000 el monestir comtal de Ripoll tenia possessions que anaven del
Vallespir al Vallès, de l’Urgell a Barcelona, del Conflent a Montserrat,
Besalú, Vic i Berga. La vila va esdevenir un símbol de la unitat
politico-religiosa del país. I a mitjans del segle XI Ripoll estava en el seu
apogeu, amb la seva famosa biblioteca. Personatges de primer ordre del món
cristià consagren la importància d’aquests centres pirinencs, protegits per les
muntanyes contra les ràtzies però a la vegada en contacte amb la civilització
cordovesa.
Avui, creuant a peu aquests paisatges, costa fer-se una idea del paper
clau que ha tingut aquesta vila en la nostra història però el que si que és
cert és que tots tenim, en el nostre imaginari col·lectiu, una idea intuïtiva,
gairebé instintiva del que ha representat Ripoll. I ara tornem al món d’avui,
més prosaic, més funcional.
El nostre camí passa pel
costat d’un parell de restaurants d’aquests que estan al peu de la carretera i
que quan hi passes pel costat fan olor de carn a la brasa. Més endavant
apareixen, al fons de la vall, les fàbriques de la zona industrial d’Estamariu.
Nosaltres fem el nostre camí a mig aire, pel vessant de la muntanya i, abans
d’arribar a la població, creuem un cop més, els nombrosos horts urbans de fora
vila.
Els Germans arribem tard a
Ripoll, a l’hora de dinar, els carrers són deserts i l’ambient és una mica
somnolent. Cansats de la caminada ens dirigim al restaurant on ens esperen per
dinar. Avui ha estat, sens dubte, una bona jornada senderista.
Aquarel·la de Maria Serrahima (2014) El quadre reflecteix molt bé el paisatge de la Vall del Ter, amb les masies edificades als vessants assolellats de la vall
Epíleg a la 8ª etapa
Acabada
l’etapa d’avui i mentre els Germans conversem tot prenent una cervesa, surt a
tomb la novel·la d’en Pep Coll “ Per les valls on es pon el sol”. El
protagonista d’aquesta història empren un viatge per les valls pirinenques, una
mica com el que estem fent ara nosaltres caminant per aquests verals. El
recorregut que ell fa no és ben bé igual que el nostre ( més aviat es
correspondria amb el GR-11, el sender transpirinenc) però en aquest tram
concret on som ara si que hi ha algunes coincidències : Oix, Sant Pau de
Segúries, Sant Joan de les Abadesses i Ripoll.
El llibre
val realment la pena, sobretot per als amants de les bones històries i de la
muntanya
Us oferim a
continuació el resum de la contraportada del llibre :
Pep Coll
Obra
Per les valls on es pon el sol.
Barcelona: Edicions 62, 2002.
Per les valls on es pon el sol.
Barcelona: Edicions 62, 2002.
Si Richard Wagner no hagués situat el
castell-santuari del Graal a les muntanyes dels Pirineus, aquesta història
seria impossible d'imaginar. El geni alemany, però, a l'inici de l'òpera Parsifal, va deixar escrit que
Montsalvat es troba "a les muntanyes septentrionals d'Espanya", i
aquesta localització feia covar il·lusions a bona part dels melòmans
barcelonins que a finals del segle XIX idolatraven el músic. En aquest context,
l'estudiant Ramon Bofill, obligat pel seu protector, emprèn un viatge per les
valls pirinenques a la recerca de la mítica muntanya. Al llarg del trajecte,
l'heroi s'haurà d'enfrontar a tota mena de perills, entre els quals no hi
falten bandolers emboscats, guerrillers carlins, ni pirineistes sonats. Per les valls os es pon els sol és un recorregut iniciàtic i carregat
d'intriga a través dels castells, els santuaris i els monestirs en ruïnes dels
Pirineus catalans i aragonesos, en el qual el protagonista compta amb companys
de viatge tan excepcionals com els escriptors Verdaguer i Maragall.
