Fitxa de la 12ª Etapa : Sagàs – Gironella

Uns 11 Km. Etapa que pertany al GR-1
Etapa curta i fàcil, sense cap dificultat especial. Cal estar una mica pendents al principi de l’etapa perquè el senyal es perd.

Informació detallada de l’itinerari i desnivells a la “ Guia del sender de gran recorregut GR-1” editada per la FEEC.

Etapa 12 :  Sagàs – Gironella

Tardor de 2014, dia 25 d’octubre

    El dia 29 de gener de 2012 seguint el GR-4 els Germans arribàvem a Sagàs. Aquell dia ja varem veure que el poble era un punt d’encreuament amb el GR-1 i, d’una manera o una altra, en aquell moment va néixer el projecte de fer el GR-1. I aquí tornem a estar altre cop, al costat de la magnífica església de Sant Esteve de Sagàs. Avui la primera llum del matí n’il·lumina les parets pintant-les amb colors ataronjats. Una bona manera de començar el dia!

    Comencem a caminar i ben aviat ens passa allò tan empipador de perdre el senyal de GR. Al principi de les etapes és quan cal estar més atent per a que la jornada comenci bé. Avui caminem perduts una estona però el sentit de la orientació ens permet retrobar, més endavant, les traces del GR. Parem a esmorzar a prop de Can Xiulans mentre contemplem una àmplia panoràmica del Berguedà. Al nord les abruptes serres de Pre-pirineu ((Peguera, Queralt, Catllaràs) amb Berga als seus peus. La ciutat està situada just al contacte de  dues regions morfològiques: el Pre-pirineu i la Depressió central.

    El recorregut del GR-1 (Sagàs - Olvan – Gironella – Avià – L’Espunyola) passa pel Baix Berguedà que pertany a la Depressió central. Així, si mirem cap al sud, la vista es perd fins l’horitzó calitxós d’aquesta gran depressió. La “ baixada” és una gradació suau gràcies a l’alternança de materials tendres (gresos i argiles) amb materials més durs (conglomerats) Els rius i les rieres s’encaixonen enmig d’aquestes plataformes formant una sèrie de relleus tabulars escalonats. Aquesta fisonomia és la que dóna personalitat a les terres del Baix Berguedà.

    Ara mateix, després de travessar extenses planes conreades, el nostre camí baixa dret cap a la Riera del Pontarró. A mesura que descendim el bosc es fa més espès i la humitat augmenta mentre passem per raconades ombrívoles que a l’hivern  no veuen la llum del sol. La llera és un indret molt agradable amb algun gorg que convidaria a fer un bon bany a l’estiu. Després de creuar la riera un corriol s’enfila de valent enmig del bosc fins assolir novament l’alçada inicial. Aquí la vista es torna a eixamplar i a l’alçada de Can Collservera, edificat sobre unes grans lloses de gresos, Olvan se’ns presenta davant mateix en suau baixada.

  

     En arribar al poble veiem que està encimellat damunt el curs d’aigua que el travessa, amb un desnivell considerable entre els diferents ravals que el formen. És novament aquesta sensació estranya que et dóna la Depressió Central que, vista de lluny, sembla una superfície plana, però que quan la travesses veus que és un terreny força accidentat.

    A aquesta alçada el GR-1 discorre pel Baix Berguedà però encara estem molt propers a la muntanya i les capes dures de conglomerats  són potents i per tant les valls dels rius i cursos d’aigua són estretes i encaixonades ( en un cas extrem es parla del “cañon” de Puig Reig) A mesura que avancem cap al sud i ens allunyem de la muntanya, disminueix la potència dels conglomerats, els materials són més tous i l’erosió eixampla fàcilment les valls donant una formes al paisatge molt més suaus i planeres (en transició ja cap al Bages)

    Avui fa un dia de sol radiant i no fa gens de fred, de manera que els Germans podem gaudir de tot un conjunt de sensacions agradables que ens dóna aquesta caminada, una mena d’ampli semicercle per terres berguedanes amb magnífiques vistes. Sens dubte és una etapa tranquil·la i molt recomanable.

    El darrer desnivell que ens cal superar és la Riera de la Riba i després d’enfilar-nos per l’altra vessant ja podem veure Gironella coberta per la calitja al fons de la Vall del Llobregat. Travessem primer els impersonals polígons de les afores de les ciutats, com sempre sense cap mena d’atractiu. Aquestes construccions, aquest urbanisme, no passarà a la història pel seu valor patrimonial! (a diferència de les colònies i fàbriques de les ribes del Llobregat) O potser si! Ves a saber què es valorarà en el futur!

    Gironella ha estat un centre tèxtil molt important. Als anys seixanta del segle XX reunia unes trenta fàbriques i una nombrosa població obrera. Els Bassacs, les colònies Viladomiu Nova i Vella, Cap del Plà han esdevingut barriades soldades al llarg del riu que han engrandit Gironella. Avui la indústria tèxtil ha reculat molt aquí i a tot el Berguedà. Però per fer-se càrrec del que havia estat,  la Colònia Bassacs de Gironella acull una exposició permanent sobre la història de la industrialització del Berguedà als segles XIX i XX.  En aquells temps Gironella esdevingué una mena de Berga petita, cap natural de la part baixa de la comarca.

     Des dels temps moderns, la intensa utilització industrial de la vall del Llobregat, en les seves parts encaixades, ha provocat un intens moviment d’homes i un important tràfic de mercaderies (recordem els antics traginers) amb Barcelona, la capital del país. Gironella no n’ha quedat al marge.

    Després de la caminada d’avui, més aviat plàcida i tranquil·la, acabem la jornada asseguts en una terrassa de la plaça del poble, a tocar de l’església. El sol escalfa suaument i, mentre xerrem, ens envaeix aquesta sensació tan agradable que t’entra després d’acabar una etapa.