Fitxa de la 6ª Etapa : Joanetes – Rupit

Uns 20 Km. Etapa que pertany al GR-2

Etapa molt muntanyenca i atractiva. Cal anar ben calçat. No té cap dificultat especial però cal tenir un mínim entrenament de fons. Senyalització correcte.
No hi ha editada la Guia del sender GR-2 i no hem trobat cap plafó informatiu del recorregut.

Perfil de la Etapa 6ª

Etapa 6 : Joanetes – Rupit

Tardor de 2017, dia 26 de novembre

   Avui farà un bon sol i el dia serà net i clar, gaudirem d’unes bones vistes de ben segur. Travessant la Plana d’en Bas la silueta del Puigsacalm es retalla magnífica a la nostra dreta. Enfront, les estribacions de la Serra de Llancers arriben fins a la mateixa plana. Allà dalt, enfilada en un contrafort de la muntanya hi ha l’encimbellada Ermita de Sant Miquel.

   Quan ens disposem a deixar la plana, just al costat d’un mas, el GR es perd. Segurament ho han fet expresament per tal de que el camí no passi pel costat de la casa. Hem de comentar que a la Garrotxa és on més vegades ens ha passat això de que, intencionadament, ens desvien el sender. És una circumstància lamentable.

  Després de la conseqüent marrada tornem a trobar el sender: un atractiu corriol que no deixa de pujar acostant-nos a la carena. Travessem un bosc humit amb boixos, boix grèvol, roures, avellaners, aurons i falgueres. Flanquegem per uns prats ondulats puntejats per lloses enormes on les vaques pasturen plàcidament. Aviat comencem a tenir bones vistes sobre la Vall d’en Bas. Hem pujat molt i ja som a tocar d’una primera carena. Després tornem a flanquejar per un camí que va pel mig del bosc. Els nostres peus trepitgen una molsuda catifa de fulles seques: la sensació és molt agradable! Seguim amunt travessant la fageda fins a arribar a un collet molt estret que sembla excavat a la roca: és el Portell de Sant Miquel. Això vol dir que ja hem arribat a Sant Miquel de Castelló.

 Aquest és un d’aquells indrets que són molt atractius i que costen d’oblidar. L’ermita i i l’edifici del refugi estan edificats damunt la mateixa roca i la vista sobre la vall és espectacular. Antigament aquí hi havia hagut el Castell de Castelló ( del qual ara només en queden les ruïnes) perquè sense cap mena de dubte aquest era un punt estratègic per a controlar l’accés a la vall.

   Els Germans ens entretenim una bona estona contemplant la vista. Des d’aquí es veu tot.

   Després de l’ermita canviem de vessant i el paisatge comença a canviar. Entrem en una zona d’àmplies pastures, de prats oberts i el nostre camí puja suaument mentre va serpentejant fins a Falgars d’en Bas ( el poble, garrotxí encara, conserva el nom de la vall veïna ) Es nota que el Collsacabra és a prop perquè la vegetació comença a canviar i a esdevenir més seca: alzines, roures, ginebrons, boixos, argelagues i plantes aromàtiques de tota mena. La roca que predomina ara és la calcària i van apareixent moltes zones amb margues grises. Hem substituït la frondositat de les fagedes per uns boscos molt més esclarissats.

   La panoràmica s’eixampla cap a migdia i continúa fent molt bon sol però el dia és fred i ens hem d’abrigar de valent. Acostant-nos a la impressionant i vertical cinglera del Pla d’Aiats decidim parar a dinar en un agradable revolt del camí. Les vistes comencen a ser espectaculars de veritat.

   Com ja hem comentat anteriorment el GR-2 no disposa de guia escrita com els altres senders i quan entres a la pàgina web de la FEEC et dóna una informació molt esquemàtica. Aquest sender és força antic i el que és evident és que al llarg dels anys ha anat canviant el seu recorregut. Ara mateix, si agafem com a referència el Mapa Comarcal de Catalunya 1:50.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, el GR-2 hi apareix marcat però el seu recorregut difereix força del que estem recorrent nosaltres actualment. Per a posar un exemple, el traçat “antic” s’acostava molt als cingles d’Aiats i després baixava pel torrent de l’Alou fins a Pruit. En canvi ara es desvia cap al Coll de Pixanúvies i passa per Renyins i la Rovira abans d’arribar a Pruit. Davant d’aquestes circumstàncies doncs, els Germans acabem tirant dels tracks i del GPS ( sempre tens la sensació però, que hi ha una part de la informació que la perds)

   Després de dinar continuem el nostre camí. Ens desviem cap al Coll de Pixanúvies tot recorrent l’àmplia carena de la Serra de Mateus en suau baixada. És una carena llarga, ampla i a banda i banda la vista és espectacular. La tardor avançada tenyeix la vegetació amb colors grocs, ocres i ataronjats. Ho hem dit al principi i ho corroborem ara: aquesta etapa és preciosa i convidem a tots els senderistes a fer-la a poder ser a la tardor.

   Trepitgem la terra grisa de les margues i comencem a veure pertot els primers relleus calcaris: ara si que ja hem entrat de ple a Collsacabra. La llum de tarda dóna més matisos al paisatge amb unes tonalitats més amables, més càlides. Després de la Rovira i Renyins el sender s’encaixa i baixa més fort fins a arribar a un collet amb una creu de terme rovellada i antiga ( com deia abans, un track o un GPS no et donen informació sobre com s’anomena, per exemple, un indret tan entranyable com aquest) En un tres i no res arribem a Rupit amb la seva bonica església de Sant Andreu. Rupit i Pruit és un municipi de la comarca d’Osona situat a la subcomarca del Collsacabra. En origen els dos pobles ja compartien la mateixa jurisdicció del vescomte d’Osona però no va ser fins el 1977 que es van fusionar. Pruit és petit amb una població dispersa però Rupit va ser, ja des de l’edat mitjana, la població més important de Collsacabra avui només superada per l’Esquirol. Avui en dia Rupit té molta importància des del punt de vista turístic. El poble, restaurat fins a l’infinit, ha esdevingut una mena de pessebre ple de turistes, botigues i restaurants. No serem nosaltres qui negarem que Rupit és molt pintoresc i bonic però cal saber que els caps de setmana està ple de gom a gom i no solament dels amants de la natura i la muntanya!

   De Pruit a Rupit s’hi arriba en un tancar i obrir d’ulls encara que ja portis un bon grapat de quilòmetres a les cames. Els Germans arribem al pàrquing que han habilitat a l’entrada de la població i ens confonem amb la gentada que torna de visitar el poble. S’ha fet fosc, fa fred i ens hem guanyat una bona coca de forner amb una beguda calentona.