Fitxa de la 5ª Etapa : Santa Pau – Joanetes

Uns 18 Km. Etapa que pertany al GR-2

Etapa mitjana. No té cap dificultat especial però cal tenir un mínim entrenament de fons. Senyalització correcte.
No hi ha editada la Guia del sender GR-2 i no hem trobat cap plafó informatiu del recorregut.

Perfil GR-2 Etapa 5

Etapa 5 : Santa Pau – Joanetes

Tardor de 2017, dia 22 d’octubre

   Comencem a caminar amb un sol  lluminós, net. El paisatge, sempre verd, sembla suspés en l’aire matinal. Hi ha molta humitat, molta, com si hagués plogut fa poc. Però no, som a la Garrotxa dins el Parc Natural de la zona volcànica, una de les regions més humides de Catalunya. Sortint de Santa Pau, compartim les primeres passes del dia amb una parella d’avis que passegen un gos petit. Ens saludem tot desitjant-nos un bon dia. Ells , segurament, faran una passejada breu. La nostra serà força més llarga.

   Travessem una plana àmplia i aprofitem aquests moments per gaudir d’aquest solet de primera hora perquè sembla que avui el dia s’ennuvolarà. Abans de començar l’ascensió pels vessants del Volcà de Santa Margarida, ens trobem un cartell interpretatiu sobre la formació del con del Volcà de Rocanegra a partir d’una erupció poc explosiva.

                                     Entre Olot i Santa Pau la presència de formacions volcàniques defineix un paisatge molt característic. Aquestes formacions estan constituïdes per materials basàltics que es presenten en forma de corrents de lava compacta (pedra ferral) o corrents de lava porosa ( pedra tosca) Un altra forma de material volcànic molt abundant és el pedruscall de projecció o “lapilli” (greda). Les grederes de Santa Pau són molt importants i procedeixen dels volcans de Santa Margarida, de la Roureda, de l’Olivera, de Puig Safont i de Puig Martinyà. Les formes ben conservades d’aquests cons i d’aquests dipòsits ens parlen de la seva jovenesa.

   El Germans, abans de continuar el nostre camí, observem encuriosits el turó cònic del Volcà de Rocanegra format per diferents capes de piraclasts, cendres, lapilli i blocs.

   Quan arribem a la cruïlla decidim arribar-nos fins al Volcà de Santa Margarida. Aquest espai natural és molt concorregut, ple de gent que baixa fins a l’ermita i passegen per l’interior del cràter. Nosaltres ens quedem amb una bonica visió aèria d’aquest lloc tan emblemàtic. Hem de continuar.

   Els boscos són verds, tupits i sembla que la tardor vagi amb retard. Freixes, avellaners, aurons, falgueres, ... també roures, castanyers i alzines als vessants més assolellats. Ara el nostre camí tira avall, en direcció a la Fageda d’en Jordà. Creuem el Volcà del Torrent i parem a Sant Miquel Sacot a fer un petit refrigeri. Tots aquests verals estan cada vegada més concorreguts de gent de tota mena. És nota molt que la Fageda d’en Jordà és un focus d’atracció turística molt potent. Abans d’entrar-hi de ple, passem just pel costat de la fàbrica de productes d’alimentació (bàsicament làctics) de “La Fageda”. Sembla que aquest establiment també organitza moltes visites guiades.

   Travessant la fageda la gernació és espectacular. En cap moment caminem sols, cosa que els Germans hi estem poc acostumats. Les nostres caminades gairebé sempre són solitàries. En canvi aquí hi ha molta gent, molta. És la massificació que pateixen determinats indrets en agafar fama. La Fageda d’en Jordà és una meravella, sens dubte, però us podem assegurar que Catalunya és plena de fagedes comparables!

   Després del nucli de cases de Can Jordà, tornem a sortir a camp obert. L’horitzó s’eixampla i el sol sembla voler tornar a esqueixar els núvols. Damunt nostre, a mà esquerra tenim les estribacions de la Serra del Corb. De cop i volta el GR trenca bruscament a l’esquerra i s’enfila pels vessants de la Serra. Tornem a travessar una fageda ben tupida amb un sotabosc de falgueres. El sol malda per filtrar-se entre les fulles. Preciós.

    Al cap de poca estona ensopeguem amb l’Ermita de Sant Martí, una petita església romànica situada al costat del magnífic Mas de l’Antiga que presideix la vall. Té una curiosa escalinata d’accés i una porxada amb teulada a dues vessants. El campanar és d’espadanya d’un sol ull.

    Nosaltres però, seguim fins a l’església de Sant Miquel del Corb que és considerada una de les més antigues de la Garrotxa (preromànica). Si bé en un bon principi només tenia una sola nau amb volta de canó durant el romànic es va modificar i va aparèixer el campanar de torre amb teulada a quatre vessants. Els Germans decidim dinar sota el porxo. Aquí el temps transcorre a un altre ritme, més assossegat. Tornem a estar sols: ja ho trobavem a faltar!

   Després de dinar el GR inicia un prolongat descens enmig de la fageda. De tant en tant, algun clap enmig del bosc, ens permet donar una ullada al fons de la vall, amb Olot al fons. Ens encarem clarament cap a Les Preses però no veiem la població fins que ja hi som ben bé a sobre (aquí els boscos són molt espessos) Avui però no entrarem al poble, el creuem i donem les darreres passes del dia travessant la Plana d’en Bas. El contrast és potent: malgrat estar rodejats de muntanyes, l’amplitud del cel amb la simfonia de nuvols és espectacular. Arribem cansats a Can Trona, final d’etapa.