INTRODUCCIÓ

Aquesta vol ser una petita crònica d’una travessa a peu, seguint les traces d’un sender de llarg recorregut (el GR 171 i el GR 7). L’hem anomenada genèricament  “La travessa dels germans” perquè, d’una manera o una altra, els germans que estaven dispersos, varen decidir unir els seus esforços i començar aquesta una aventura. En certa mesura la travessa també sorgeix d’una necessitat: les diverses obligacions que ens va imposant la vida que portem, ens allunyen a poc a poc de les coses, activitats i aficions que sempre hem tingut i que, amb el temps, han anat quedant arraconades. Sembla que la rutina i la monotonia s’imposin inexorablement a les nostres vides. És doncs, en aquest moment que si algú t’ajuda amb una petita empenta, o algú altre et pregunta: “I perquè no ho fem ?“, et decideixes a tirar endavant qualsevol idea que trenqui amb aquest estat de coses.

   Els tres germans doncs ( varen començar tres germans però després la família s’ampliaria ) es proposen un objectiu de fet modest: caminar, travessant una sèrie de comarques tot seguint els senyals d’un sender de llarg recorregut. Volem en primer lloc fer un petit homenatge al sender més antic: el GR – 7 i les seves variants GR – 171 i GR – 174 però en segon lloc i molt més important: volem conèixer i endinsar-nos per paratges de ponent i del sud del país que sovint són poc coneguts (o no tant coneguts com La Cerdanya, l’Empordà, El Montseny o La Costa Brava, posem per cas).

   La modèstia de l’objectiu però, no rebaixa en absolut la il·lusió amb què els germans comencen la travessa. Es tracta de caminar, de conversar, de deixar-se portar pel pas del temps, d’impregnar-se del món que ens envolta i conèixer-lo. I gaudir dels silencis del camí .

   En aquesta crònica no parlarem ni de les hores ni dels quilòmetres recorreguts (per això ja hi ha les guies excursionistes) ni tampoc farem una descripció detallada de l’itinerari seguit. Intentarem però donar algunes dades geogràfiques i històriques dels paisatges que travessarem. També parlarem de les impressions, les sensacions i les situacions que ens han passat durant la caminada. Allò que ha representat per a nosaltres aquesta experiència única i irrepetible.

   Les paraules de Josep Pla que reproduïm, semblen convidar-nos, sense més preàmbuls, a donar la primera passa d’aquesta travessa: “Ara és el millor temps, estimat amic, d’anar pel món. Els enciams tenen un fil llunyà de frescor de neu; la carn a la brasa és sanguinolenta i blava; la dent aguda, i el paladar esmolat i abundant. El cel alt i gloriós, fuig a tota hora, l’aire és suau. El sol és tebi i el vent petit porta una ramiola de fonoll, de romaní, d’esparreguera“.