Fitxa de la 4ª Etapa : Banyoles – Besalú

Uns 16 Km. Etapa que pertany al GR-1

Etapa mitjana, sense massa desnivells i en principi sense cap dificultat especial. A partir de Serinyà però la senyalització del GR és molt deficient i en alguns casos fins i tot contradictòria. Cal estar pendent de les instruccions de la guia i del mapa (si et perds, fas més quilòmetres) Cal tenir un mínim entrenament de fons.

Informació detallada de l’itinerari i desnivells a la “ Guia del sender de gran recorregut GR-1” editada per la FEEC.

Etapa  4 : Banyoles – Besalú

Tardor de 2013, dia 27 d’octubre

     Ha sortit  un dia radiant i, havent esmorzat, els Germans ens disposem a començar l’etapa d’avui. Tornem a travessar els carrers de la ciutat, aquesta vegada cap a les afores, cap al Puig de Sant Martirià. Des d’aquest pujol la vista és excel·lent i, per primera vegada, tenim ocasió de contemplar el llac, el Canigó i les muntanyes de la Garrotxa.

  L’actual Llac de Banyoles es nodreix de deus 
subterrànies molt regulars. Està assentat sobre la falla de l’Empordà i en temps passats fou molt més extens. És un llac que té un origen alhora tectònic i kàrstic. Des del nostre mirador veiem que Banyoles està situada en un punt estratègic de comunicacions: en la ruta que va de l’Empordà a Olot i en el pas de Girona cap a Besalú i Olot. Banyoles està emplaçada al pla que s’estén al SE de l’estany, al peu de petits turons margosos al cim dels quals hi trobem diverses restes ibèriques. Aquest Puig de Sant Martirià en seria un bon exemple. Ja es veu doncs que aquesta regió, en ser un lloc de pas, ha estat densament poblada des de sempre.

    Anem creuant

carreteres fins que arribem al poblet d’Usall, de cases disperses, alguna fàbrica i finques, algunes de les quals (Can Traver) són enormes amb unes grans cases restaurades. La veritat és que tot plegat té un aspecte bastant luxós i algunes edificacions tenen fins i tot, l’aire de complexes turístics tancats. Enfront del poble s’estén l’amplitud dels camps del Pla d’Usall, batuts per un sol tardoral que escalfa de valent. La travessa d’aquest pla és molt gratificant, la vista es relaxa en poder abastar lluny, molt lluny. Un moment magnífic, sens dubte.

    El GR -1 passa pel costat de Can Malloles, una masia també molt bonica però en aquest cas abandonada i pendent de restauració. Impressiona veure tot aquest patrimoni tant important i pensar, un cop més, que caldrà molta feina per preservar-lo. Tot un repte per al nostre país. Immediatament després de la casa entrem en un alzinar adult molt ben conservat. Després dels camps oberts entrar a la llum matisada del bosc, la relativa frescor i el cant continuat dels ocells és una delícia.

    A poc a poc anem acostant-nos cap a Serinyà i el sender es situa paral·lel a la carretera C-66, no la podem veure però en sentim la remor. Abans d’arribar al poble passem pel “Reclau-Viver” un dels centres d’excavació arqueològica més importants de la comarca. Avui no s’hi veu moviment però normalment és ple de visitants interessats en la prehistòria d’aquestes terres. La comarca del Pla de l’Estany ha tingut des de sempre una antiquíssima ocupació humana gràcies a la presència del llac, de les planes pròximes i de disposar d’uns bons abrics. Les estacions prehistòriques de Banyoles i Serinyà ens en donen dos bons exemples. Els Germans aprofitem una taula de pic-nic per a fer un mos i gaudir d’una estona de tranquil·litat. Un ventet suau agita les fulles dels grans arbres i deixa caure una pluja fina de fulles grogues. La tardor és ben avançada i de sobte ens n’adonem que no hem vist encara el cromatisme tardoral del caducifolis. Fa massa calor, una calor que s’allarga molt més enllà de l’estiu.

     El camí, tot seguint el curs del Serinyadell, va vorejant els patis del darrera de les cases de Serinyà amb horts, petits jardins, corrals per a les gallines i els conills, parcel·les amb fileres de fruiters. Tot està agradablement ordenat, net i el conjunt resulta harmoniós. Un racó curiós de poder-lo veure.

    Després de les darreres cases del poble davallem cap a una torrentera que passa enmig d’un bosc espès. La vegetació d’aquesta comarca és del tipus mediterrani humit, amb alzinars a les zones calcàries i amb suredes a les zones silíciques. Després del torrent i de creuar la carretera C-66 els Germans comencem a tenir problemes amb la senyalització del GR. Sembla que hi hagi uns senyals antics i uns altres més moderns, pintats de fa poc. Com els senyals no són molt abundants (hi ha força cruïlles mal indicades) acabem seguint uns senyals antics que sembla que tinguin una certa continuïtat. En aquests casos la guia tampoc no ajuda massa perquè dóna pocs punts de referència, sempre està indicant “pista a la dreta”, “deixem camí que va al sud” i és clar així ve un moment en que t’acabes despistant ! Aviat detectem contradiccions, senyals esborrades i ens acabem desorientant. Tirem de mapa i de GPS, la direcció que hem de seguir cap a Besalú és clara però sap greu haver de tirar pel dret sense poder seguir el GR com cal (sempre estàs pensant que el sender et portaria pels “bons llocs”) En fi tot això és una llàstima perquè no et permet gaudir del recorregut amb tranquil·litat i segur que acabes fent alguna marrada innecessària.

    Besalú ens queda ocult ben bé fins els descens del darrer turó. Aleshores el poble se’ns presenta davant, amb tot el seu esplendor medieval. Cansats creuem el Fluvià pel Pont de Besalú i ens perdem pels laberíntics carrerons  plens de visitants i turistes. Decidits fem via cap a un cèntric restaurant del poble. Ens esperen a dinar.