Fitxa de la 3ª Etapa : Veïnat de Can Dalmau – Banyoles

Uns 12 Km. Etapa que pertany al GR-1

Etapa força suau, sense cap dificultat especial.

Informació detallada de l’itinerari i desnivells a la “ Guia del sender de gran recorregut GR-1” editada per la FEEC.

Etapa 3 : Veïnat de Can Dalmau – Banyoles

Tardor de 2013, dia 26 d’octubre de 2013

    L’etapa d’avui comença al Veïnat de Can Dalmau, un dels molts que puntegen la geografia de la comarca. En aquestes contrades el poblament és dispers amb uns quants centres locals importants. Els veïnats són agrupacions de quatre, cinc o sis cases a tot estirar i caminant te’ls trobes cada dos per tres (Can Dalmau, Ollers, Can Motes, Can Cerquella) Els Germans doncs, deixem els cotxes aparcats i comencem a caminar. Fa una bona tarda però haurem de fer via perquè a la tardor es fa fosc aviat.

    El sender enfila una pista que durant força quilòmetres travessa un bosc de pins. El terra és ple de còdols i això vol dir que ens trobem amb sediments continentals de caràcter detrític groller. Aquests materials, conjuntament amb els llims i les argiles s’estenen al llarg de la vall del riu Fluvià. A poc a poc anem pujant fins passar a prop del Turó del Bon Aire a on el bosc s’obre i podem gaudir d’una bona vista sobre una part de la comarca.

    El Gironès és una comarca de transició de la Depressió Prelitoral cap a l’Empordà i concretament és la Plana de Banyoles la que enllaça amb l’Empordà i s’hi confon. Banyoles sempre ha exercit una forta atracció sobre les terres del seu voltant constituint una subcomarca que esdevingué la comarca oficial del Pla de l’Estany l’any 1988. Tot el que veiem davant nostre és la Plana de Banyoles que s’estén al peu de les muntanyes de la Garrotxa i que les separa de la Plana Empordanesa. Aquesta plana correspon als antics dipòsits lacustres la gran extensió dels quals ens dóna una idea de les dimensions que el llac assolia en època prehistòrica. Aquestes terres són molt fèrtils i ben regades són aprofitades per al conreu de cereals, farratges i horta.

    Després del bosc, el paisatge s’obre i els Germans travessem aquesta plana fèrtil puntejada, de tant en tant, per masos i petites agrupacions de cases. Aquesta caminada d’avui presenta poca varietat, pocs paisatges amb elements diferenciats però esdevé plàcida i agradable. Els Germans en aquests casos, aprofitem per conversar tranquil·lament mentre caminem perquè, amb la vida atrafegada que portem tots plegats, tampoc tenim tantes ocasions de xerrar distesament i sense presses. A poc a poc van desfilant masos magníficament restaurats ( Can Calot ) , l’Ermita de Sant Miquel, Centenys amb la seva bonica església, el creuament da la carretera de Fontcoberta i el bosquet d’alzines que ens porta fins al Veïnat de la Farrés. És un recorregut precís i tranquil, gairebé minimalista. Des de la Farrés ja tenim ben bé al davant Melianta a les envistes de Banyoles. Melianta és una urbanització creada als anys seixanta que pertany al municipi de Fontcoberta però que als anys vuitanta va créixer tant que va esdevenir el nucli urbà més important del municipi. És curiós observar-ne la seva estructura, amb un eixample quadriculat i amb edificacions (cases i casetes) que no tenen més de dues plantes.

    Els Germans voregem Melianta i ens enfilem al Pla de Bruguera amb un cel ennuvolat que deixa filtrar la darrera llum de la tarda. Acompanyats per un capvespre màgic, aquest és potser un dels indrets més bonics de l’etapa d’avui. Al fons, una enorme màquina recol·lectora s’empassa, sense contemplacions, camps sencers de gira-sols.

    Després de creuar la carretera C-66 de Girona a Olot, el GR baixa per una carretera que mena directe a Banyoles, a la barriada de Les Arcades. Es fa fosc per moments i a partir d’aquest punt, els Germans comencem un recorregut urbà pels carrers de la ciutat. Passem pel costat del Monestir de Sant Esteve de Banyoles, cenobi benedictí que donà origen a la ciutat ja al segle IX. Durant les ràtzies sarraïnes la comarca no es va arribar a despoblar mai del tot de manera que després de la Reconquesta, la reorganització va ser ràpida i aquest monestir hi va tenir un paper molt important, amb documentació que data del 812.

    Els carrers del centre de la vila són plens de gent que passa atrafegada, passeja o compra a les botigues i quan arribem a la plaça porticada, el Mercadal de Banyoles, totes les terrasses són plenes de gom a gom. Avui hi ha partit Barça – Madrid. Els Germans aviat ens confonem enmig de la gentada. Fa una nit plàcida i tranquil·la i en aquest ambient ens hi sentim bé, com a casa.