Fitxa de la 22ª Etapa : Hostal Roig – Pantà de Terradets

Uns 15 Km. Etapa que pertany al GR-1-4

Etapa mitjana, sense cap dificultat especial. La senyalització és deficient però no hi ha massa possibilitat de pèrdua. Cal tenir un mínim entrenament de fons.

Informació detallada de l’itinerari i desnivells a la “ Guia del sender de gran recorregut GR-1” editada per la FEEC

Etapa 22 : Hostal Roig – Pantà de Terradets

Primavera 2016, dia 12 de juny

   En aquesta ocasió, els Germans hem decidit fer un canvi en el nostre itinerari i en comptes de fer l’etapa 22 del GR-1 que va de l’Hostal Roig a la Palanca d’Àger, hem decidit fer una etapa de la variant GR-1-4. A partir de l’Hostal Roig, el GR es bifurca i empren dos recorreguts diferenciats: el GR-1-1 que segueix la Vall de Barcedana i després la Vall de Sant Esteve i el propi GR-1 que segueix la Vall d’Àger.

   Fins a Terradets haurem caminat paral·lels al Montsec de Rúbies que està limitat al nord per la Vall de Barcedana i al sud per la Conca de Meià. A partir de Terradets caminarem paral·lels al Montsec d’Ares que està limitat al nord per la Vall de Sant Esteve i al sud per la Vall d’Àger i pel barranc de Corçà.

   Com ja hem comentat, el Montsec al vessant sud s’estructura en grans cingleres i al vessant nord té un pendís més suau, més regular. Aquesta és precisament la visió que tenim després de donar les primeres passes del dia: una àmplia panoràmica de la Vall de Barcedana que s’obre davant nostre. El dia és clar i ens permet una bona visió. La obaga del Montsec de Rúbies està poblada per una massa forestal important de boscos de pi roig i pinassa. També hi ha rouredes de roure martinenc i algun clap de faig. És un vessant més plujós i de clima continental extrem. A l’altra vessant de la vall, al solei, s’hi veuen alguns nuclis de població i algun mas aïllat. Al Montsec la població és escassa i no hi trobem els grans masos de la Catalunya Vella. Hi ha pocs nuclis importants.

   Tot i que les vistes són impressionants, l’etapa d’avui és una mica monòtona. Després de deixar l’Hostal Roig, fem uns metres per la carretera i, abans d’arribar a Mata-Solana ens desviem cap a una granja. A partir d’aquest punt prenem una pista que ja no deixarem i que es va endinsant a la Vall de Barcedana. La baixada serà suau i sostinguda durant tota la jornada. És una etapa de trànsit, de transició, relaxada i sense cap possibilitat de pèrdua. De tant en tant, aquesta mena de caminades també s’agraeixen.

   Arribem a una àrea d’informació on s’expliquen les característiques de les coves i cavitats del Montsec. Aquesta muntanya, gràcies al fenomen càrstic, té nombroses coves i avencs ( grallers i querants segons la toponímia local ) Degut a la carstificació del terreny al Montsec gairebé no hi ha circulació superficial. Les aigües s’escolen fins a arribar al nivell impermeable i aleshores tornaran a sortir a l’exterior per les fonts. I n’hi ha moltes, per tant el Montsec no és tan “sec”. En aquest cas “sec” vol dir: séc, plec, solc i fa referència a les cingleres característiques d’aquesta muntanya.

   Una mica més endavant, a l’esquerra, deixem “el camí de les cent voltes” que puja al Santuari de Sant Salvador del Bosc, sens dubte un indret suggerent però, donat el pendent que s’intueix, a aquesta ascensió caldria dedicar-hi tota una jornada !

   A poc a poc ens enfonsem al fons de la vall fins que podem veure  el riu Barcedana i sentir el soroll refrescant de les seves aigües. El Barcedana, conjuntament amb el Boix i algun altre barranc són dels pocs afluents de les Nogueres i del Segre que duen aigua tot l’any. Arribem fins el curs del riu i veiem un salt d’aigua i uns gorgs molt bonics. És un racó bell i recollit que convidaria a una bona remullada amb la calor que fa! Efectivament el sol, ja ben alt, escalfa de valent i per aquests verals, aviat serà força dur fer caminades com la d’avui!

   De sobte el riu desapareix sota la seva llera i travessem el curs pedregós i sec. El sender ens porta fins la carretereta que aviat comença a vorejar les aigües del pantà de Terradets. Una imatge si més no tranquil·la i refrescant per aquests metres finals de l’etapa.

    Al Montsec, la única indústria una mica important és la obtenció d’energia hidroelèctrica. Les cues dels pantans de Camarasa i Canelles afecten el Montsec. Malgrat la importància real d’aquests embassaments per a la zona tenen poca repercussió econòmica perquè no ofereixen llocs de treball. La visió de les aigües quietes del pantà ens acompanya fins que arribem a Cellers. Al costat de l’estació de tren trobem tot de cases d’estiueig: al Montsec el turisme dóna vida a alguns pobles com Vilanova i Santa Maria de Meià, Llimiana, Cellers i sobretot Àger.

   Asseguts a l’andana reposem una estona mentre sembla que estiguem esperant un tren que avui no arribarà ( faltaven pocs dies per a la inauguració de la nova línia del tren dels llacs) Ens falta poc, les darreres etapes seran espectaculars i ja tenim ganes de tornar a caminar pels pedregosos camins del Montsec. Però això ja serà després de l’estiu.