Fitxa de la 24ª etapa : Àger – Corçà

Uns 9 Km. Etapa que pertany al GR-1
Etapa molt suau i tranquil·la (pràcticament una passejada llarga) sense cap dificultat especial. La senyalització és bona.

Informació detallada de l’itinerari i desnivells a la “ Guia del sender de gran recorregut GR-1” editada per la FEEC

Etapa 24 : Àger – Corçà

Tardor de 2016, dia 24 de setembre

   Les etapes que es fan a la tarda són especials. Generalment són curtes i ens permeten gaudir de les hores relaxades del dia que s’acaba, de la llum que declina a poc a poc. Avui però, encara fa una calor d’estiu i sortint d’Àger el sol pica de valent. Les darreres cases, el cementiri i de seguida el GR enfila per uns camins emmarcats per murs de pedra seca i per fileres de lledoners, d’alzines i de roures. Una ombra fresca que s’agraeix en aquests primers moments de la caminada.

   Arribem a la minúscula capella de Santa Helena i des d’aquest punt ens parem a contemplar el Montsec que es dreça majestuós damunt nostre. L’immens Montsec que és alhora desert i muralla. Les grans cingleres del Montsec d’Ares ( i de tota la zona en general) representen tota una escola de geologia a l’aire lliure. En totes aquestes roques que estan a la superfície es pot estudiar la història geològica d’una època que va durar cent milions d’anys ! I en són testimonis la gran quantitat de fòssils que es troben en diversos jaciments de la contrada.

   A l’altra vessant de la vall, la Serra de Montclús contrasta pel seu relleu suau i arrodonit, ple de boscos. Els Germans comprovem entristits que la sequera severa d’aquest any (i també dels anys anteriors) ha acabat causant estralls en determinades espècies d’arbres que, de lluny, apareixen com a grans clapes torrades.

   Quan comencem a encarar el Barranc de Corçà ens n’adonem que és l’hora del vol dels parapents. En veiem volar desenes al voltant de l’enorme cinglera. No tenen l’elegància dels voltors o dels aufranys però el seu vol també és lent i atractiu. Ens estem una estona contemplant un espectacle que paga la pena. Més endavant, a l’ermita de Sant Pere Màrtir, tornarem a parar-nos a mirar el cel.

   Caminar per la tarda convida a un ritme més silenciós, més contemplatiu. El camí traça àmplies llaçades que ens permeten gaudir de bones panoràmiques de la Vall d’Àger. Assaborim doncs aquestes estones amb un sol que va a la posta i amb una llum que canvia per moments. És una bona hora per a fer fotografies.

  Ens acostem a Corçà i el sender voreja enormes lloses de gres i alzinars magnífics. Alcem la vista i encimellada al Montsec de Badia ( una mena de graó intermig del Montsec d’Àres) veiem la Torre dels Moros. En aquesta terra aspra la història ha deixat la seva empremta. Els romans, els visigots, els àrabs i després la Reconquesta liderada per Arnau Mir. Expulsats els sarraïns en poc temps es va repoblar tot aquest territori i s’alçaren fortificacions per defensar-lo. Àger es constituí aleshores en un vescomtat vassall d’Urgell. També han deixat la seva empremta les guerres dels Segadors, del Francès, dels Carlins i finalment la Guerra del 36. Als camins del Montsec hi podem trobar molts vestigis del passat que ens parlen de la gent que ha viscut en aquestes terres.

   Arribant al poble, passem a prop del masos de Serradell i de Paniello solitaris i silenciosos. Ara ja tenim  damunt la llum suau del capvespre i les converses agafen aquell to més relaxat, més íntim. Al bar del poble, encara obert, podem fer una última cervesa i descansar una estona. A Corçà, ja es respira Mont-Rebei.