Fitxa de la 23ª Etapa : Estació d’Àger – Àger

Uns 14 Km. ( ens hem saltat 2 km. De carretera des del riu Noguera Pallaresa fins a l’estació d’Àger) Etapa que pertany al GR-1

Etapa mitjana sense cap dificultat especial. Bàsicament transcorre per pistes i la senyalització és bona. Cal tenir un mínim entrenament de fons.

Informació detallada de l’itinerari i desnivells a la “ Guia del sender de gran recorregut GR-1” editada per la FEEC

Etapa 23 : Estació d’Àger – Àger

Tardor de 2016, dia 25 de setembre

  

   L’estació d’Àger pertany a la línia del que s’ha anomenat “El tren dels llacs” de Lleida a la Pobla de Segur. Aquests darrers anys s’hi ha fet una inversió pública important per tal de revitalitzar la línia tot augmentant la freqüència dels trens. Sens dubte aquest serà un estímul important que revitalitzarà la vida d’aquestes comarques.

   Travessem la via i comencem a enfilar-nos per un corriol que puja pel Barranc de les Cols. El dia, mig tapadot, sembla que aguantarà i no hi haurà la pluja pronosticada. En determinades etapes, de camins molt oberts i pocs boscos, aquest sol espantat i aquest cel mig cobert no deixen de ser un avantatge que s’agraeix ( a finals de setembre encara fa molta calor)

   Arribats al punt més alt, a punt de fer el canvi de vessant, ja veiem que avui serà un dia d’àmplies panoràmiques. Al nord, ben bé damunt nostre, l’imponent plec del Montsec d’Ares. Al sud, la Serra de Montclús amb els seus lloms arrodonits. Sembla que la sequera  ha afectat els boscos de roures perquè es veuen moltes clapes de vegetació torrada.

   A partir d’aquest punt l’etapa transcorre per pistes polsinoses (sort que, com hem dit, avui no fa massa sol !) Quan el GR ressegueix pistes, mai no és tant atractiu com quan va per corriols o caminets de muntanya però això, per al senderista, és un mal menor. Però a aquestes alçades, als Germans ja no ens ve gens de gust fer trajectes més o menys llargs per carretera. Quan això passa, si podem estalviar-nos aquests trams ho fem. Les carreteres són per als cotxes, no per als senderistes !

   Després de travessar el Barranc del Torricó entrem al poble de l’Ametlla del Montsec que viu als peus de la gran muralla. És un poble senzill i acollidor, sense massa concessions al turisme. (avui en dia aquest detall no deixa de ser un atractiu, almenys per a nosaltres) Això si, té unes vistes espectaculars sobre la Vall d’Àger i sobre el Montsec. El poblet està dividit en dues barriades : “lo Raval” amb l’ església i el nucli més important i “lo Tossal” situat una mica més amunt. Al costat del “Xiringuito” ( una mena de casal del poble) veiem un cartell informatiu de les aus que viuen a les cingleres del Montsec : el voltor, el voltor negre, el trencalòs, l’aufrany, l’àliga reial i altres rapinyaires més comuns. Sense cap mena de dubte el Montsec representa per al país una excepcional reserva faunística. Instintivament els Germans alcem la vista cap als estimballs per a veure si, amb una mica de sort, podem veure algun d’aquests exemplars tan magnífics.

   El nostre camí transcorre entre camps llaurats amb els terrossos ressecs, plantacions d’oliveres i claps dispersos d’alzines, roures i lledoners. El paisatge és d’un secà rigorós. Al fons veiem Àger, amb la seva col·legiata sobresortint per damunt del conjunt de cases del poble. Queda lluny encara però no hi ha cap obstacle que ens impedeixi una aproximació lenta i en suau baixada. El GR traça grans marrades i ens permet gaudir de bones vistes. Sens dubte avui els Germans tenim una magnífica jornada senderista. Passem per les masies isolades de Barlà, Conill i Corral, atents vigilants del trànsit que es produeix al camí.

   La Vall d’Àger, en bona part gràcies al turisme, conserva una certa població estable i també un cert dinamisme econòmic. Però altres valls de la contrada com la Vall de Barcedana o la Vall de Sant Esteve s’han anat despoblant ( sobretot aquesta última) i han anat perdent la seva geografia humana. La gent que només venen aquí per visitar Mont-rebei desconeixen els noms d’uns pobles que, a poc a poc, s’han anat quedant buits : Moror, Estorm, Alzina, Beniure, La Clua entre d’altres. Els haurem d’anar a visitar abans no en quedi només un munt de piles de pedra.

   Entrem ja a les rodalies del poble i passem pel costat de les instal·lacions del camp d’aterratge de parapent i del camp de futbol. Fins fa relativament poc Àger ha estat un municipi agrari i ramader de la comarca de la Noguera. Està situat en un punt clau en la ruta que va del Pla de Lleida cap al Pallars i els Pirineus però actualment la carretera del Doll i la línia de tren Lleida - La Pobla de Segur deixen Àger en una situació més marginal. Avui dia però la vila gaudeix d’una certa prosperitat gràcies als seus atractius turístics ( principalment els vols amb parapent, el kaiac i l’Observatori Astronòmic). La població està situada al llom d’un turó al cim del qual hi ha les restes del castell d’Àger i de la col·legiata de Sant Pere. El poble, com Vilanova de Meià, conserva restes de muralla, en aquest cas dos recintes : el Sobirà que encerclava castell i col·legiata i el Jussà que protegia la vila antiga. D’aquestes antigues construccions encara en queden dues torres i una portalada.

   Acabem la jornada dinant en un dels restaurants del poble. Per l’enorme finestral, la gran muralla del Montsec tanca els passos cap al nord. Els rius han acabat franquejant aquest mur per un congost, un obstacle que, per als homes, sovint encara és més difícil que el pas pels colls de muntanya. Els Germans veiem que el moment de travessar s’acosta : Mont-rebei és a prop.