dimecres, 19 de juny del 2013

Fitxa de la 5ª Etapa  Borredà – Sagàs

Uns 16 Km. Itinerari que pertany al GR-4
Etapa mitjana, sense cap dificultat especial.

Informació detallada de l’itinerari i desnivells a la Guia “Senders de gran recorregut GR-4, GR-5, GR-176, GR-179, GR-241” editada per la FEEC 




 Etapa 5 : Borredà – Sagàs

Hivern de 2012, dia 29 de Gener


    Borredà es desperta enmig de les bromes matinals d’aquest dia de finals de tardor. Fa un fred que pela i pels carrers no es veu ni una ànima. Els germans ben abrigats comencem a caminar cap a la sortida del poble, cap a la Riera de Merdançol. Ens cal descendir fins al fons de la torrentera i això encara fa augmentar més la sensació de fred: les fulles estan cobertes per una capa de gebre i el terra és ben gelat. Arribem al paratge anomenat Baga de Querol, espai endreçat i zona de lleure per a la gent del poble, segurament molt agradable a l’estiu. Un pont de ciment ens permet creuar el Merdançol i comencem una pujada constant sempre pel fons de la vall i descrivint amplis revolts.


    
    Les primeres passes, els primers metres de la jornada ... sempre intentes assaborir-los amb intensitat, respirant a fons, deixant els sentits ben oberts a allò que ens envolta. Com serà el dia d’avui? Què ens espera per aquestes contrades? Tots ho sabem després d’haver-ho experimentat moltes vegades: els primers moments de cada excursió sempre són especials.

    Un bosc molt humit de pins i boixos ens permet, de tant en tant, donar una ullada final al nostre enyorat Pedraforca. Seguim amunt, enmig d’afloraments de conglomerats calcaris i seguint un sender que a estones és camí, altres pista i, a trossos, torrentera. El Coll de Cirers a 1000 m. d’alçada i en plena Serra de Llumeners ens permet fer un canvi significatiu: passem de l’obaga a uns vessants més assolellats, coberts d’alzines i encarats a migdia. Als germans de seguida ens envaeix l’emoció perquè el canvi és notable. El sol matinal escalfa agradablement i el panorama s’eixampla. Cap al sud podem veure el Montseny, Montserrat i també la infinita successió de relleus de la Depressió Central. Ens estem una bona estona contemplant aquesta magnífica panoràmica: són aquells moments en que intueixes que s’acosta un canvi important. Efectivament, estem travessant el gran escarpament tectònic que limita pel sud el Prepirineu i això representa un canvi total en el paisatge.


   











    
    Aviat començaran les planes ben cultivades del Baix Berguedà instal·lades damunt les plataformes estructurals de la Depressió Central Catalana.

    La suau baixada és una delícia perquè ens permet, cada dos per tres, gaudir de bones vistes i poder-ho compartir amb tranquil·litat. Aviat arribem al Pla de la Quar, ampli i assolellat. Les cases del nucli són importants i estan ben restaurades, respiren benestar. L’indret és excepcional, envoltat de muntanyes i solituds. Sobre un puig que queda a Ponent, hi ha la solitària i emblanquinada ermita de la Mare de Deu de la Quar. Ens imaginem que des d’allà dalt la vista deu ser espectacular.


    El sender torna a pujar ara per un obagós bosc ple d’aurons. Un cop deixem el bosc i seguim per pistes, el paisatge s’obre i el cel es cobreix de cop de núvols negres i amenaçadors mentre bufa un vent gelat. Arribem però, sense entrebancs, fins al Pas Estret que és un collet molt petit entre roques. Estem travessant el Serrat de les Tombes, la darrera estribació muntanyosa del Prepirineu abans que comenci la plana. Aquí el contrast no és tant brusc com pot ser el cas de Berga, instal·lada encara en terrenys de la Depressió Central però que just al seu damunt es dreça l’impressionant muntanyam prepirinenc presidit per l’aeri Santuari de Queralt.


    
    Emprenem doncs la baixada per un camí que flanqueja per la solana i després de passar per algunes masies disperses arribem finalment a Sant Maurici de la Quar. Aquest poblet, de quatre cases, està presidit per un Santuari enfilat dalt d’un turó i de fet és el punt d’entrada, per aquesta part de la comarca, a les muntanyes de l’Alt Berguedà. Al poble no hi veiem ningú, i fins i tot l’acollidor hostal de l’entrada roman tancat aquests dies. Els germans continuem avall per la carretera primer i després anem agafant moltes pistes perdedores (sort en tenim de les senyals!) Seguim un camí ramader que són força abundants en aquesta part de la comarca. La vegetació també ha canviat força i esdevé progressivament mediterrània continental, amb boscos d’alzines i garric, matolls i pasturatge sec de jonça. Just al costat del nostre camí podem contemplar una alzina realment monumental.


    Entrem en una regió de paisatge dilatat i línies horitzontals. Són les planes inferiors del Baix Berguedà amb les seves extensions de conreus cerealístics i poblament dispers. Amb el poble de Sagàs al fons, trobem una bona extensió de terreny coberta per centenars de plaques solars encarades a migdia. Quin contrast! Acabem de deixar un secular camí ramader i ens trobem de cara amb aquestes instal·lacions d’energia neta i sostenible.
    El vell món i el nou món ocupant un mateix espai, a molts pocs metres de distància.
   
    A migdia arribem a Sagàs, municipi situat a la vall de la riera de Merlès. El poblament està dispers i no hi ha un poble compacte si no masies disseminades que formen els nuclis de Sagàs, Biure, La Guàrdia, Valloriola i el carrer de Bonaire. Els germans arribem fins a l’església de Sant Andreu. No veiem ningú. De fet avui gairebé no hem vist cap persona en tota la jornada. És una sensació estranya com si el món estigués buit. Aquí a Sagàs el GR-4 es creua amb el GR-1 que de seguida desperta la nostra curiositat: cap a on va, d’on ve, per quin llocs deu passar. Així, en moments impensats com aquest, neixen els futurs projectes dels germans senderistes.


    Amb la llum encalmada del migdia, les formes imprecises i més planeres d’aquest nou paisatge s’allargassen cap al sud. Amunt, molt amunt, un falcó vola rabent cap avall, en direcció a Manresa. Contemplant-lo pensem que en poques hores ja hi haurà arribat. Què diem poques hores! Ja hi deu ser! Nosaltres, en canvi, necessitarem uns quants dies per a fer aquest mateix recorregut!  




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada