Perfil de la Etapa 2 GR-96

Etapa 2 :  Rubí – Coll de Cardús

Primavera de 2013, dia 29 de maig

    Comencem la caminada a l’estació de Rubí. Travessem els populosos carrers del centre plens de pares i mares que acompanyen els nens a l’escola. Nosaltres som observadors encuriosits del despertar de la ciutat d’un dia de cada dia, com tants altres dies de l’any. Caminem fins al castell de Rubí que més aviat té l’aspecte d’un gran casalot i aquí, una mica enlairats, ja comencen a obrir-se les vistes cap al nord. Agafem la carretera cap a Sant Muç i aviat la deixem per prendre una pista de terra. Ara, en direcció cap al sud ja tenim àmplies panoràmiques sobre Collserola. 

    Comença a fer un bon sol mentre ens anem enfilant cap a la Serra de Can Guilera. A mà esquerra, a una certa distància tenim les cases de les urbanitzacions de Rubí. Creuem el GR – 6 que és l’altre sender que va de Barcelona a Montserrat i que segueix una ruta diferent. Encara hem de creuar les darreres cases de la urbanització de Can Castellnou abans tirar avall cap a Terrassa que ha aparegut de sobte, immensa, als nostres peus.

    Davallem per urbanitzacions marginals fins al fons de la riera i el camí es situa paral·lel a l’autopista ja a l’alçada de la gran ciutat. Aquest tram de sender és realment terrible perquè acabem perdent el compte de les autopistes i carreteres i vials que creuem: és un autèntic nus! A partir d’aquí comença una llarga travessa urbana de Terrassa tot seguint el curs de la Riera del Palau. Això no s’acaba mai i els Germans decidim fer una cerveseta per a reprendre forces. Finalment creuem la riera per un pont i comencem a seguir una carretereta que s’enfila muntanyes enllà. Aviat la deixem per seguir un camí senyalitzat com a Camí Romeu a Montserrat, Camí Reial i Camí de Sant Jaume. Deu n’hi do! Tres camins en un de sol! Fins ara només havíem vist una senyalització amb uns cartellets molt polits clavats damunt de pals indicadors que indicaven el GR – 96. Aquest camí que encetem ara és molt més bonic, creua espais obagosos i més endavant la urbanització de Can Gonteres que ja té un cert nivell. Seguim trobant les fites del Camí Reial a les vores del nostre camí.

    Els Camins Reials o Camí Ral eren camins públics, els més importants abans de la construcció de les carreteres, utilitzats per a les comunicacions generals i de més trànsit. Eren patrimoni de la Corona i construïts a expenses seva. Posaven en comunicació les poblacions importants del país. Avui, amb aquest paisatge tant urbanitzat costa de fer-se la idea de la fisonomia que devien tenir aquests camins.

   

    Per un espai naturalitzat i ben conservat davallem fins a la Riera de Gaià. Aquí tornen a aparèixer cartells i rètols que indiquen que, efectivament, també estem seguint el Camí Romeu a Montserrat. Els camins romeus eren els camins que seguien els pelegrins que anaven en romiatge a un santuari. El Camí dels Pelegrins de Pere el Cerimoniós va ser molt important i encara se’n conserven trossos que mostren la solidesa i l’amplada del traçat. A grans trets venia de Terrassa, pel Pont de Vacarisses, cap al Coll de Cardús, cap als obacs de Torreblanca fins a arribar a Monistrol. Calia creuar el Llobregat i emprendre la drecera, la Font de Mig Camí el Collet i planejant arribar a Sant Miquel i finalment a la porta de santuari. Més de catorze hores de marxa!

    Les muntanyes es van tancant mentre ens endinsem a la Serra de Collcardús. Encara ens queda creuar les cases barates i aïllades del Molinot enmig d’una vegetació frondosa i espessa. Al fons de tot de la vall, creuem el Torrent de la Roca i ens enfilem cap a la ja propera carretera C-58. Notem la seva proximitat pel soroll continuat que fa el seu trànsit intens. Creuem la carretera i per caminets solitaris i agradables en anem acostant al nostre destí. Ja hi som. Fa vent, sol i fred i nosaltres estem cansats. El lloc és magnífic i la visió de Montserrat, ja propera, imposa. Llàstima tenir l’abocador de Vacarisses tan a la vora! Dinem tranquil·lament els nostres entrepans mentre esperem que, a una hora o altra, ens vinguin a buscar.