Perfil de la Etapa 3 GR-96

Etapa 3 : Collcardús – Santuari de Montserrat

Primavera de 2013, dia 15 de juny

    Collcardús ha estat sens dubte un punt important de comunicacions perquè enllaça el Vallès amb el Bages. La bellesa i singularitat de l’indret queda avui desvirtuada per la presència de l’abocador, la transitada carretera C-58 i un edifici enorme dedicat a convencions i banquets. El GR passa just pel costat d’aquesta casa i s’encara cap a Montserrat que es dreça esvelta davant nostre. El color de la terra és ben vermell per la presència d’estrats argilosos. El camí comença a baixar pronunciadament cap al fons de la vall. Gairebé al fons de tot ja trobem les primeres cases d’una urbanització de Vaquerisses (avui comprovarem que les urbanitzacions de Vaquerisses s’estenen per tot el seu terme municipal, no s’acaben mai!) Creuem el Torrent fondo i passem per sota del viaducte altíssim de la C-58. estem en un encreuament de camins i de carreteres secundàries i vies de tren: sort en tenim dels senyals del GR perquè realment seria complicat orientar-se en aquests verals. Seguim uns metres la via del tren i aviat arribem a l’estació de Torreblanca on decidim parar a esmorzar a la cantina. És un lloc agradable i tranquil.

    I ara comença la llarga travessa de Vacarisses, pels carrers infinits de les seves nombroses urbanitzacions (Torreblanca, Can Serra, Can Oliva) pels polígons industrials i per algunes zones de camps de conreu que es van intercalant. La veritat és que gairebé sempre caminem per asfalt i això cansa i en un dia calorós com avui, ofega una mica. Però bé, resulta que el Camí Romeu antigament passava per aquí! Sort que en els interludis de camps oberts, la vista s’eixampla i podem veure la muntanya de Montserrat que, a poc a poc, es va apropant. La visió de Montserrat sempre reconforta, estiguis on estiguis. 

  Seguim baixant i encara passarem per una altra estació de tren i cases, més cases que semblen no acabar mai. Moltes són tancades i buides però d’altres hi ha gent i tu, a mesura que hi passes pel costat, et vas quedant amb fragments de la seva vida, de les seves circumstàncies: qui són, què hi fan aquí, quantes coses hi han viscut... preguntes, preguntes que queden sense resposta i que s’endu aquest vent calent que ve del sud.

   

      Ara, fa estona que caminem per camins de terra (cosa que sempre ens anima) i de cop tenim la sensació que estem ja molt a prop i veiem la muntanya davant nostre, tapant tot el camp visual. La calor ara apreta de valent i a poc a poc anem reconeixent el paisatge, els camins empedrats, els marges i les cases enrunades. Al fons ja podem veure el poble de Monistrol. Estem  al punt d’encreuament amb el GR -5, un lloc conegut per nosaltres. Baixem cap al poble pel Camí de la Creu i un cop arribats, hem de reposar una mica i reposar forces: ens queda encara l’ascensió final.

    Comencem a pujar (altra vegada per senders coneguts) a la pitjor hora del dia quan el sol és més alt i quan fa més calor. Però no podem fer-hi res, ens hi hem de resignar. En aquests casos és qüestió de mentalitzar-se, intentar agafar un  ritme constant, administrar la respiració, beure sovint i amunt, que fa pujada!  En un punt determinat el GR – 96 deixa el camí comú i agafa l’anomenada drecera dels tres quarts que puja dreta cap amunt. Aquí teníem esperances de trobar ombra i entrar a dins el bosc però no és així, el caminet és pelat i exposat al sol i al vent. Acabem anant a trobar les escales de formigó que pugen directes cap al monestir i aquí si que la vegetació ja és més espessa i hi ha sectors d’ombra. Però la pujada final és molt dura i estem molt cansats, sort que ja gairebé hi som.

    Sortim a les escales que van del monestir a la Santa Cova i aquí (de fet ja fa estona que en trobem) ja veiem molta gent, dels que caminen i dels que només passegen. Pugem els esglaons finals i sortim a l’esplanada de les estacions del funicular i del cremallera. Per fi hi hem arribat i la nostra abraçada de satisfacció passa desapercebuda enmig de la gentada que sempre i a tota hora omple Montserrat