Fitxa de la 11ª Etapa  Sant Vicenç de Castellet – Monestir de Montserrat

Uns 19 Km. Itinerari que pertany al GR-4

Etapa que té dues parts ben diferenciades. La primera (uns 7 Km.) és planera i plàcida però després comença a pujar fort i cal superar un bon desnivell. Etapa molt muntanyenca per la qual és millor estar entrenat i anar ben calçat.

Informació detallada de l’itinerari i desnivells a la Guia “Senders de gran recorregut GR-4, GR-5, GR-176, GR-179, GR-241” editada per la FEEC

Etapa 11 : Sant Vicenç de Castellet – Monestir de Montserrat

Hivern de 2013, dia 26 de gener

    Avui emprenem la darrera etapa del GR-4. Avui si, avui hem d’arribar, per fi, a Montserrat. Comencem doncs a caminar amb aquesta ferma convicció. El matí s’alça fred i humit. La mullena ho cobreix tot i ens abriguem força per protegir-nos d’aquesta gelor penetrant. Les primeres passes, passa sovint, no tenen massa atractiu: anem sortint del poble per carrers perifèrics i travessant polígons amb naus destartalades. A poc a poc ens anem enfilant i aviat, a tocar del Veïnat de Can Gravat, podem tenir una bona visió panoràmica de la Conca de Sant Vicenç de Castellet.

    Després de la conca central del Pla de Bages i un cop passada la gorja de Vilomara, el Llobregat ha creat una nova conca secundària, la de Sant Vicenç de Castellet. Les condicions climàtiques són semblants a la conca central però en aquest cas la diferència altitudinal amb la Serralada Prelitoral que la limita és molt més important: la conca està per sota els 200 m. i les alçades de Montserrat superen els 1000 m. Sant Vicenç de Castellet és un dels nuclis importants de la comarca del Bages amb un predomini de la indústria respecte l’agricultura.

    Després del veïnat el sender comença a baixar suaument enmig de camps acabats de llaurar. La vista s’eixampla i ja veiem el massís de Montserrat al fons. Sembla que el sender traça un ampli semicercle que ens anirà apropant progressivament a la muntanya. Mentre baixem cap a les Granges de Can Veu surt el sol i el paisatge s’omple d’una delicada lluminositat matinal. És curiós però la muntanya encara ens sembla lluny, distant. Creuem la Carretera que va de Castellbell a Colldarboç i baixem fins al fons del Torrent de Cal Martorell. Aquí l’ambient torna a ser obagós i humit i els raig del sol només poden filtrar-se entre l’espessa vegetació. Creuem el torrent a gual i el camí torna a enfilar-se fins a sortir a una àmplia plana cultivada.

    La travessem ben bé pel mig i ara la silueta de Montserrat es retalla clarament davant nostre mentre el sol ho il·lumina tot amb una llum neta, radiant. Penso que ens costarà oblidar aquesta llum. Ens acostem a les cases de Sant Jaume de Castellbell però sense arribar-hi a entrar ens desviem cap als carrers de la Urbanització Mas Prat. Aquí els noms dels carrers ja ens parlen de Montserrat com aquest carrer de les Agulles que enfilem amunt.

    A mitja pujada veiem un matrimoni gran que obren la porta per entrar el cotxe a la seva parcel·la. A dins els espera una caseta senzilla, probablement fruit de tota una vida de treball i avui, la seva il·lusió.

    Els germans ens els mirem amb simpatia i ens desitgem mútuament bon dia. El nostre camí però continua amunt i quan s’acaben els camins de la urbanització les agulles i les formes capricioses de Montserrat dominen tota la nostra visió: ja hi som a tocar.

     Una mica més enlairats esmorzem i girem la vista cap a aquesta Vall del Llobregat que anem deixant enrere. El dia no és massa clar però ens permet veure una successió infinita de muntanyes que arriba fins al Pirineu. Sens dubte, una bona lliçó de geografia del país! A partir d’aquí el camí cap al Monestir de Santa Cecília és costerut i pedregós i s’enfila ràpidament. Quan arribem als edificis del refugi i del monestir comprovem que l’indret és magnífic amb una vista excepcional sobre la vall, talment com si fos una gran balconada. Llàstima no haver esmorzat aquí tot gaudint d’aquest solet que enamora!

    Creuem la carretera de Can Massana a Montserrat i ens enfilem per un caminet que va cap al sud. És un corriol estret que passa normalment per dins el bosc o en el límit del bosc i la roca. És el típic camí que travessa el massís de Montserrat, tancat, estret, obagós i ple d’esllavissades que fan que sempre hagis d’estar molt atent i mirar per on passes. El nostre camí té un sentit ascendent però en realitat és un conjunt de baixades i pujades contínues. Tan aviat camines per dins el bosc atapeït i fosc com, de cop i volta, surts al límit de la roca i als teus peus tens un estimball impressionant. Quan arribes a un d’aquests miradors naturals pots gaudir d’una àmplia panoràmica del Pirineu Oriental, la Vall del Llobregat, Manresa i molts altres pobles del Bages.

    Però si en comptes de mirar cap al buit gires el cap i mires cap amunt, et trobes la simfonia de les agulles de Montserrat, totes de formes diferents, capricioses i espectaculars. És, sens dubte, el paradís dels escaladors. El nostre camí creua contínuament les canals d’accés a totes aquestes agulles. Un dels nostres germans, que havia estat escalador, ens va enumerant les roques que coneix i que li porten un munt de records: el Cavall Bernat, La Cadireta del Diable, la Mòmia, l’Elefant, el Plàtan de Diables, el Sabre. A Montserrat sembla que les agulles, amb els seus noms curiosos, no s’hagin d’acabar mai!

    Aquest alzinar obac que travessem és ple de lianes (aritjol i vidiella) de marfull, galzeran, matabou i al terra podem veure alguna esparreguera, violetes i rogeta. A mesura que ens endinsem al cor del massís comencem a creuar-nos amb força gent: excursionistes, corredors, famílies. Montserrat sempre ha estat una muntanya molt freqüentada i la presència propera del monestir es nota. Aviat arribem al concorregut Pla de la Trinitat  i on hi conflueixen varis camins i senders. Una mica més avall podem veure l’espectacular Ermita de Sant Dimes, edificada entre les roques.

    A la muntanya de Montserrat hi ha repartides unes quinze ermites que antigament eren totes habitades per ermitans i que estaven totes subjectes a l’Abat de Montserrat. El 1811 durant la Guerra del Francés foren abandonades i en bona part destruïdes. Després del conflicte es varen reconstruir però poques d’elles foren habitades novament. Finalment el 1822 es varen abandonar  i els edificis es van anar degradant. Avui, algunes d’elles s’han restaurat i tenen diversos usos: Sant Dimes és una estació meteorològica i Sant Benet és un refugi de muntanya. L’ermita de la Santa Creu va estar habitada pel pare Basili fins l’any 2003 que morí.

    Els germans reposem una estona davant l’Ermita de Sant Benet tot pensant que l’indret és ben curiós, amb corriols per tot arreu i “portes” que només donen al bosc proper, restes de murs mig enrunats i filats que tancaven la zona. Ara ja només ens queda el tram final amb escales que baixa de dret cap al monestir. Creuem la curiosa escletxa entre dues roques anomenada “El Pas dels Francesos” i ara el camí ja és molt concorregut, amb gent de tota mena vestits amb roba excursionista però també amb roba de carrer. Estem a prop, molt a prop i ja comencem a sentir la remor somorta dels edificis de Montserrat.

    Arribem cansats a la Plaça de la Font, punt de confluència amb altres senders: el GR-5, el GR-6 i el GR-96. Nosaltres hem acabat el nostre GR-4. La nostra petita aventura va començar l’estiu de 2011 a Puigcerdà, capital de la Cerdanya i a grans trets hem anat baixant, gairebé en línia recta, de nord a sud travessant la Cerdanya, el Berguedà i el Bages. Hem anat seguint també el curs del Llobregat fins arribar al nostre destí: Montserrat. Aquí, és ben sabut, comencen i acaben tots els camins. Els germans, emocionats, ens abracem efusivament després de l’esforç i de les experiències de tants dies de marxa. Relaxats, comencem a caminar cap a l’església i aviat ens confonem entre la gentada que envaeix a tothora Montserrat.

BIBLIOGRAFIA

Gran Enciclopèdia Catalana (25 vol.) 1988

Guia del Sender de Gran Recorregut GR-4, GR-5, GR-176, GR-179, GR-241 (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya - Senders de Catalunya) 2007

Rutes de flora i fauna, Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, Diputació de Barcelona 2008

Cardona, Osvald  Montserrat , Edicions Destino, Barcelona 1977

Solé Sabarís, Lluís (director) Geografia de Catalunya (3 vol.)  Aedos, Barcelona 1958-1968

Tort, Joan  Perquè Catalunya és com és ? ,  Edicions 62, Barcelona 2002

Tort, Joan  Viatge a la frontera de Ponent , Pagès editors, Lleida 1998

Vila, Pau  Resum de Geografia de Catalunya , Barcelona 2003 , Societat Catalana de Geografia – Institut d´Estudis Catalans

Vilar,Pierre , Catalunya dins l´Espanya moderna , Edicions 62, Barcelona 1964 (4 vol.)