Fitxa de la 7ª Etapa  Sant Pau de Pinós – Santa Maria de Cornet

Uns 14 Km. Itinerari que pertany al GR-4

Etapa força suau (lleugera baixada) sense cap dificultat especial

Informació detallada de l’itinerari i desnivells a la Guia “Senders de gran recorregut GR-4, GR-5, GR-176, GR-179, GR-241” editada per la FEEC

Etapa 7 :  Sant Pau de Pinós – Santa Maria de Cornet

Primavera de 2012, dia 9 de juny

    Quan estàs fent un GR és inevitable que et facis una composició de lloc de com seran les etapes que encara et falten per recórrer. Mirant el conjunt del sender hi ha alguns trams que, a priori, et semblen més atractius, més muntanyencs, de paisatges més espectaculars. I d’altres que d’entrada, semblen més anodins, sense cap interès destacat. L’etapa que anem a començar avui sembla que sigui d’aquesta mena. Però cal remarcar que quan l’estàs fent, totes aquestes impressions “negatives” queden ràpidament desmentides. Hi ha aspectes atractius i interessants arreu i només cal estar prou obert mentalment per a copsar-los.

    L’etapa d’avui comença doncs a Sant Pau de Pinós amb un sol radiant i una fresqueta matinal estimulant. No coneixem gens aquests paratges i per tant tot serà una sorpresa i, com anirem veient, una sorpresa ben agradable. Al cap de poc de deixar Sant Pau les pistes comencen a alternar-se amb uns corriols que s’endinsen en uns boscos mediterranis molt ben conservats. Els germans tresquem per torrenteres, camins amb força pendent i, aquí i allà, anem trobant afloraments rocosos, unes lloses enormes que clapegen tot el recorregut. Aviat se’ns encomana una sensació de bon humor, de que això avui també valdrà la pena: la impressió és molt favorable!

   De cop i volta es produeix la primera sortida a camp obert i davant nostre apareix una successió infinita de camps de cereals. El sender davalla suaument deixant a l’esquerra l’ermita en runes de Sant Amanç i, una mica més avall, la magnífica masia del Pedrós. Esmorzem conversant tranquil·lament tot contemplant l’àmplia panoràmica. La senyalització a peu de GR, és avui excel·lent i no hi ha cap possibilitat de pèrdua. Seguim la baixada suau i anem alternant els trams de pista amb els corriols, els boscos de pinassa amb els conreus i la solitud d’aquest paisatge amb estones d’animada conversa. Paraules que ressonen enmig d’aquest món buit.

    El panorama torna a obrir-se i la vista pot abastar, al fons, la silueta de Montserrat retallada a l’horitzó. Enfront nostre tornem a tenir una autèntica simfonia de colors i textures dels camps de blat, d’ordi, de civada. No cal dir que la caminada esdevé una delícia. Després de Sant Jordi de Lloberes arribem a una grup de cases anomenades Sant Miquel Nou i Sant Miquel de Terradelles.

    L’indret és esplèndid amb una àmplia panoràmica de les terres del Bages que queden enfront nostre. És d’aquells llocs que conviden a parar, seure una estona i contemplar en silenci. I així ho fem.

    El GR entra ara a la franja perifèrica del Bages, les anomenades terres altes que pertanyen a les conques de la Riera Gavarresa i el Llobregat. La comarca ocupa una posició singular dins el conjunt del país: al marge oriental de la Depressió Central Catalana i equidistant de les terres pirinenques, les planes de Lleida i la faixa costanera. El sector de la comarca que travessem ara té molt poc contrast altitudinal i a grans trets davalla suaument fins a Montserrat.

    Després del Coll de Comadons el sender traça un ampli semicercle vorejant uns camps de cereals amb la sega ja propera. Al fons, el Serrat de Viranes encaixa la riera emmarcada per un bosc de ribera allargassat. Fa goig veure l’esvelta silueta dels pollancres enmig de tanta horitzontalitat!  A l’altre cantó del camí, en una casa enfilada al cim del Serrat de Manovens veiem la silueta d’un nen jugant a bàsquet retallada a l’horitzó. És una visió gratificant, com un batec de vida enmig d’aquestes terres tan solitàries. I com si això fos un senyal, els propers masos que trobem al nostre camí (Cal Serra, Cal Ponç, El Prat de Cornet) es veuen habitats, amb cotxes aparcats enfront i gent feinejant pels volts de la casa. “ Bon dia!” diem. “Bon dia!” ens responen. Un escalf de vida que els germans acollim amb un somriure.

    Les darreres passes del dia ens acosten a Cornet, quatre cases amb la seva parròquia de Santa Maria. Cornet és un agregat de Sallent que aplega uns cinquanta masos i per tant continuem amb la tònica iniciada al Baix Berguedà i al Lluçanès: poblament molt dispers i ben pocs nuclis importants de població. El cotxe ens espera aparcat al costat de la carretera que va de Balsareny a Avinyó. Estem satisfets perquè la caminada d’avui ha estat tota una descoberta que ens ha deixat molt bones sensacions.